La Perla 29 és un centre d’art escèniques de Barcelona on s’hi cou una de les millors ofertes teatrals que podem trobar a la ciutat i al país. Anar a la Biblioteca de Catalunya, l’espai teatral que utilitzen, és sempre anar al segur. La nau gòtica, una de les dependències de la Biblioteca, es transforma i s’adapta a cada obra: les parets de pedra, el sostre amb les claus de volta, els finestrals… creen un ambient que sembla fet expressament per cada muntatge, però que en realitat és sempre el mateix amb la forma precisa que demana l’obra. La Perla fa un teatre de proximitat, deixant enrere la disposició de pati de butaques a la italiana. Diries que el públic sempre forma part de l’obra, perquè hi és a tocar, i l’espectador nota com l’actor respira, com sua, com fa el més petit gest que no es pot veure en un gran teatre.
La Perla celebra els seus 20 anys i per tancar la programació ens regala un Goldoni, ideal pels vespres d’estiu, per relaxar-nos i deixar fora el carrer els neguits i els desencants. Com diu Oriol Broggi al programa de mà: “Voldríem que fos amable i dolç,com una cançó d’estiu que t’acarona”.
Anar a veure Coralina, la serventa amorosa, és una festa, un regal que es mereix tothom. Dues hores per deixar-se portar per l’enginy d’aquest dramaturg italià que tres-cents anys enrere, i com qui no vol la cosa, ridiculitzava la classe benestant, tot passat pel sedàs de la comèdia que minimitza el cop.
Una història d’amos i criats, de dones sempre més llestes i pràctiques que els homes, una història aparentment simple però enrevessada en el joc escènic d’actors que van i venen. Mireia Aixalà és una adorable Coralina, i Rosa Gamiz genial en el paper de l’astuta Beatrice. Dirigida magníficament per Oriol Broggi, amb versió d’ell mateix i Ramon Vila, de vegades ens grinyola el tipus de llenguatge que utilitzen els actors, massa lligat a la llengua quotidiana d’ara, de manera que de vegades es perd el perfum d’època.
Isabel Olesti